Imagen generada por ChatGPT.

Conèixer el públic digital en cultura: anàlisi, eines i mirada estratègica

El repte d’entendre el públic digital

Avui dia, gran part del vincle entre les organitzacions culturals i el seu públic té lloc en l’àmbit digital: web, correus electrònics, xarxes, publicitat… Però, aprofita realment el sector cultural les dades que s’hi generen?

A Teknecultura fa anys que analitzem audiències a partir de les dades generades en els diferents punts de contacte i interacció entre les organitzacions culturals i els seus públics. Parlem de dades recollides pels sistemes de ticketing i també de dades generades per tot tipus de continguts digitals: correus electrònics, publicacions, publicitat digital, pàgines web… Per analitzar aquest món digital, Google Analytics 4 s’ha convertit en una peça clau, ja que monitoritza el trànsit, la interacció i la conversió al web, el centre neuràlgic de l’estratègia digital de teatres, auditoris, sales de concert, festivals i museus.

GA4: no és només un panell bonic

GA4 ha evolucionat respecte a la seva versió anterior (al nostre blog, a l’article La migració a GA4, millorant l’anàlisi d’audiències culturals, descrivíem aquest canvi amb l’ajuda d’un chat-gpt acabat d’aterrar). GA4 és més flexible, es basa en esdeveniments i és capaç de mesurar interaccions molt més enllà de la simple visualització de pàgina. Però també és més complex.

Per això, extreure el veritable valor de GA4 implica molt més que consultar gràfics predefinits: cal connectar, estructurar i modelar les dades.

L’objectiu: generar un model de dades de continguts digitals alineat amb les necessitats del sector cultural.

Per aconseguir-ho, comptem amb dos aliats principals:

Power BI, el pont visual: mitjançant el connector que facilita Power Query, integrem dades de GA4 directament a Power BI. Això ens permet:

  • Estructurar processos ETL personalitzats.
  • Visualitzar el comportament digital amb el mateix llenguatge amb què analitzem les dades del ticketing, cosa que permet relacionar-les i obtenir una visió més integrada del públic presencial i digital.

Això sí, Power BI no és perfecte. Tot i que proporciona una via directa per extreure dades, el connector té limitacions importants a l’hora de personalitzar les consultes. I el seu gran hàndicap: les limitacions de tokens, que poden interrompre els processos de càrrega en qualsevol moment.

Python, la potència darrere del model: connectar-se a l’API de GA4 des de Python ens aporta una llibertat total: programar consultes avançades, automatitzar processos, enriquir el model amb altres fonts de dades. Així, les dades no només es visualitzen: es guarden, es combinen i s’exploten.

Això permet construir models longitudinals, identificar patrons i dissenyar estratègies i segments cada vegada més sofisticats.

I tot això per a què?


Perquè conèixer el públic en l’entorn digital és tan important com conèixer-lo a la taquilla. Perquè segmentar segons interessos, fidelitat o comportament no només millora la comunicació: millora l’experiència cultural.

Però el més important segueix sent l’estratègia!

Google Analytics 4, Power BI i Python són només eines. Però si no tenim clara l’estratègia, per molt treballat i sofisticat que sigui el model de dades, poc ens aportarà.

A Teknecultura fem servir aquestes eines perquè creiem en l’estratègia i ajudem les organitzacions culturals a definir i implementar estratègies a mida dels seus objectius. Estratègies que posen les persones al centre i que es basen en l’anàlisi de dades per definir, aprendre i millorar, també en l’àmbit digital.

Compartir