Fem retrospectiva. Fa tot just 15 anys gestionàvem els nostres teatres, auditoris o museus sense dades. El nostre era un “negoci” amb interès arqueològic. Pocs sectors podien presumir de fer les coses pràcticament de la mateixa manera des del seu naixement cap al s. XVI.
Quan James Burbage construeix The Theatre o Shakespeare participa a The Globe (finals del XVI), quan s’inauguren a Venècia els primers teatres d’òpera (inicis del XVII), ja ens trobem un propietari d’un local expressament construït per a la seva finalitat, entrades de pagament i formes d’abonaments, companyies estables o arrendatari que són al seu cas.
L’èxit o el fracàs d’una representació sempre va ser una mica incert i d’aparença atzarosa, amb escassos agafadors de seguretat en alguns noms selectes. Programar, difondre amb més o menys inversió en funció de possibilitats i expectatives, que arribi el públic i el boca orella faci la seva feina, tancar caixa i celebrar o lamentar-se de la mala sort o matar el missatger (el departament de màrqueting que no va fer bé la seva feina).
Poc va evolucionar aquest marc de treball i model de negoci en més de 400 anys.
Arribem al nou mil·lenni i amb ell arriba la digitalització
Entre 2005 i 2010, de sobte i sense esperar-ho, apareixen eines que recullen moltes més dades i ens hi donen accés de forma usable i sistemàtica (els sistemes de ticketing i les plataformes d’email màrqueting, juntament amb els primers models de Google Analytics).
Disposar d’aquestes dades genera la necessitat d’explotar-les, convertir-les en informació que, digerida, es transformi en coneixement. Neixen consultores especialistes com de fet som nosaltres, teknecultura (2013).
Coneixement! Per primer cop en més de 400 anys podem saber qui ens compra les entrades, si ho havia fet abans, com es diu, d’on ve. Podem avaluar més enllà del resultat total. Podem provar coses noves, analitzar-ne els resultats, aprendre. Podem començar una nova temporada sabent alguna cosa més que l’anterior, més ben informats per prendre decisions. L’èxit continua sent difícil de capturar, sens dubte, però l’angoixa existencial de la gestió de la incertesa és més manejable.
Ràpidament emergeix la necessitat d’un ús de les dades intensives i sistemàtiques, ràpides, que ens permetin prendre decisions en temps real i no al final d’una temporada, apareixen les eines de BI que justament fan això (la nostra solució teknedata veu la llum el 2016).
Amb més dades i ganes de complicar-nos la vida necessitem eines que ens permetin fer-les servir de forma eficient, entren en escena els CRM (el nostre s’estrena al festival Temporada Alta de 2019 en la seva versió beta).
En aquests anys les fonts de dades s’han multiplicat, al tiquet s’hi ha sumat Google Analytics, les xarxes socials i les plataformes de publicitat digital. Des de fa no gaire és possible una visió integrada de tot aquest ecosistema de dades relacionades entre si.
Hem anat sumant capes d’informació que enriqueixen la dada crua, primer etiquetant manualment i per humans, deixant pas a algorismes més eficients amb models de recomanació o de predicció de vendes.
I, ara, arriba la Intel·ligència Artificial
Arribem al 2026 i la dada és central en la gestió moderna, no només en cultura, sinó també en cultura. I, ara, arriba la Intel·ligència Artificial. Eines capaces de trobar informació (patrons) on abans era impossible o molt costós. La IA generarà solucions de programari més utilitzables. Tots els programaris tendeixen a ser més conversacionals. Parlarem amb ells com si parléssim amb un assistent amb qui discutir què hem de fer per passar després a ordenar a un altre assistent que ho faci seguint unes instruccions.
Seran eines capaces de fer per nosaltres allò que el temps, el tedi o el desconeixement ens impedia. Amplifiquen les nostres capacitats, en alguns aspectes de formes molt significatives. Fer 80 correus electrònics diferents per a 80 segments diferents serà aviat una pràctica habitual.
Els canvis dels propers 2 a 5 anys són difícils d’aventurar, però no és gaire agosarat imaginar que alguns ens semblaran sorprenents quan els vegem per primera vegada.
Davant de tot això, és lògic que les organitzacions canviïn. L’equip que gestionava The Globe el 1999 possiblement s’assembli més al que ho feia el 1599 que al que ho farà el 2029.
