Imagen generada por ChatGPT.

Conèixer el públic digital en cultura: anàlisi, eines i mirada estratègica

El repte d’entendre el públic digital

Avui dia, gran part del vincle entre les organitzacions culturals i el seu públic té lloc en l’àmbit digital: web, correus electrònics, xarxes socials, publicitat… Però… realment el sector cultural aprofita les dades que es generen en aquests entorns?

A teknecultura fa anys que analitzem audiències utilitzant les dades que es generen en els diferents punts de contacte i interacció entre les organitzacions culturals i els seus públics. Parlem de dades recollides pels sistemes de ticketing i, també, de dades obtingudes a través de tota mena de continguts digitals: correus electrònics, publicacions, publicitat digital, pàgines web… Per analitzar aquest món digital, Google Analytics 4 s’ha convertit en una peça clau, ja que monitoritza el trànsit, la interacció i la conversió a la web, el centre neuràlgic de l’estratègia digital de teatres, auditoris, sales de concerts, festivals i museus.

GA4: no és només un panell bonic

GA4 ha evolucionat respecte a la seva versió anterior (en l’article del nostre blog La migració a GA4, millorant l’anàlisi d’audiències culturals descrivíem un canvi, i ho fèiem amb l’ajuda d’un ghat-gpt que acabava d’aterrar). GA4 és més flexible, es basa en esdeveniments i és capaç de mesurar interaccions que van molt més enllà de la simple pàgina visualitzada. Però també és més complex.

Per això, extreure el veritable valor de GA4 implica molt més que consultar gràfics predefinits: cal connectar, estructurar i modelar les dades.

L’objectiu: generar un model de dades de continguts digitals alineat amb les necessitats del sector cultural.

Per aconseguir-ho, comptem amb dos aliats principals:

Power BI, el pont visual: Mitjançant el connector que facilita Power Query, integrem dades de GA4 directament a Power BI. Això ens permet:

  • Estructurar processos ETL personalitzats.
  • Visualitzar el comportament digital amb el mateix llenguatge amb què analitzem les dades del ticketing, cosa que permet relacionar-les i obtenir una visió més integrada del públic presencial i digital.

Això sí, Power BI no és perfecte. Tot i que proporciona una via directa per extreure dades, el connector presenta limitacions importants a l’hora de personalitzar les consultes. I el seu gran hàndicap: les limitacions de tokens, que poden interrompre els processos de càrrega en qualsevol moment.

Python, la potència darrere del model: Connectar-se a l’API de GA4 des de Python ens aporta una llibertat total: programar consultes avançades, automatitzar processos, enriquir el model amb altres fonts de dades. La dada, així, no només es visualitza, sinó que també es desa, es combina i s’explota.

Això permet construir models longitudinals, identificar patrons i dissenyar estratègies i segments cada cop més sofisticats.

I tot això, per a què? Perquè conèixer el públic en l’entorn digital és tan important com conèixer-lo a la taquilla. Perquè segmentar segons interessos, fidelitat o comportament no només millora la comunicació: millora l’experiència cultural.

PERÒ el més important continua sent l’estratègia!

Google Analytics 4, Power BI i Python són només eines. Però si no tenim clara l’estratègia, per molt treball i sofisticació que tingui el model de dades, poc ens aportarà.

A teknecultura fem servir aquestes eines perquè creiem en l’estratègia i ajudem les organitzacions culturals a definir i implementar estratègies a mida dels seus objectius. Estratègies que situen les persones al centre i que es basen en l’anàlisi de dades per definir, aprendre i millorar, també en l’àmbit digital.

Compartir