Fa uns dies, el CEO de teknecultura, Ferran López. va participar en una taula rodona organitzada pel Cercle de Cultura en el marc de la presentació del llibre Públics i algoritmes de Jaume Colomer. Un debat sobre com la tecnologia i els sistemes de recomanació estan transformant la nostra relació amb la cultura i, més enllà, la qualitat democràtica de les nostres societats.
Compartim un resum dels principals temes abordats en la taula rodona:
Els públics, fonament de la democràcia
La tesi central del debat és que els públics emancipats —aquells amb capacitat crítica i autonomia— són l’actiu social més important per garantir una democràcia participativa. De fet, es va apuntar que el títol del llibre podria haver estat perfectament Públics i democràcia: la implicació ciutadana en projectes culturals és clau per regenerar el sistema polític actual.
La paradoxa de l’elecció: quan triar és esgotador
En un entorn de sobreoferta de continguts, el cervell humà pateix sovint una paràlisi decisional. Per reduir aquest estrès, les plataformes despleguen algoritmes de recomanació que són molt eficaços a curt termini, però que presenten riscos importants:
- Tendeixen a projectar el consum passat cap al futur, limitant el descobriment de continguts nous.
- Atrofien la capacitat d’anàlisi i criteri propi.
- Sovint afavoreixen continguts mainstream en detriment de la diversitat local i cultural.
Qui ens recomana avui? La crisi dels prescriptors
Els prescriptors tradicionals —crítics, institucions, figures d’autoritat— han perdut influència sobre les noves generacions. En el seu lloc han emergit dues figures:
- Els influencers i creadors, que ofereixen una mirada horitzontal basada en la confiança entre iguals.
- Els sistemes algorítmics, que automatitzen la prescripció amb una eficiència que cap gestor humà no pot igualar de forma individual.
Cultura en viu vs. plataformes digitals: dos mons, dos algoritmes
No tots els algoritmes funcionen igual. En les plataformes digitals, el volum massiu de dades permet detectar patrons de consum amb gran precisió. En la cultura en viu, les dades són molt més escasses: els algoritmes hi actuen encara com a eines rudimentàries que ajuden a jerarquitzar l’oferta, però no modelen el gust de forma tan contundent.
Cap a un nou model de política cultural
Davant d’aquest escenari, el debat va proposar que les institucions públiques deixin de ser meres “proveïdores de continguts” per convertir-se en espais d’acompanyament i mediació. Tres prioritats van centrar la proposta:
- Accés equitatiu i crític: no només facilitar l’entrada a la cultura, sinó donar eines per analitzar i valorar l’oferta.
- Participació contributiva: que el públic pugui participar en la creació, planificació i governança dels sistemes culturals.
- Construcció de la “motxilla cultural”: capacitar els ciutadans per navegar de forma autònoma en l’entorn digital.
Cultura com a pausa necessària
La conversa va tancar amb una reflexió sobre el repte de l’atenció. Vivim en la “prehistòria” del canvi digital, amb una velocitat de transformació que no deixa temps per a la reflexió. La cultura ha de reivindicar-se com una pausa necessària davant el scroll infinit: un espai de socialització de valors que ens diferenciï de la pura materialitat.
Nota: per a l’elaboració del resum de contignuts del vídeo, s’ha fet servir la IA, en concret Claude 4.6 d’Anthropic.
