Què passaria si de cop algú ens digués que podem ampliar el nostre equip amb més recursos per a les tasques operatives? Perquè això és el que passarà els propers anys amb la irrupció dels agents d’intel·ligència artificial.
Pensem-ho un moment:
- Integrar nous membres a un equip implica un temps i un esforç. Els nous membres han d’aprendre com funciona la casa, alhora que l’equip consolidat ha d’aprofitar bé les noves habilitats i integrar als cicles de treball els seus nous companys, aprendre a relacionar-s’hi. Aquest és un procés d‟assaig i error no exempt de friccions puntuals.
- Davant d’un creixement significatiu de l’equip té sentit repensar l’organització, les noves responsabilitats, les noves distribucions d’especialització, els nous processos de presa de decisions.
- Amb un equip reforçat operativament serem capaços de fer més coses i més ràpid, però fer més coses no implica per si mateix fer-les millor ni aconseguir millors resultats. Sense guia, sense pla, sense estratègia, un excés de recursos pot arribar a implicar justament el contrari.
- Alhora, si tenim més cobertes les necessitats operatives hauríem de comptar amb més temps per a la reflexió estratègica. Els membres de l’equip tindran més temps per fer allò en què sí que continuaran sent únics i necessaris, el discerniment.
En resum, adaptar-nos a la revolució de la intel·ligència artificial (o fer un pas més en la transformació digital, segons es prefereixi) canviarà com treballem i com ens organitzem. També en la gestió de la cultura, des de l’oficina (els impactes en la creació i l’exhibició són d’una altra índole i mereixen un altre tipus de reflexió).
I de nou, tal com va passar amb la irrupció de les dades i el màrqueting relacional, la cultura necessitarà aproximacions específiques i adaptades a les necessitats d’un sector diferent en l’objecte i els subjectes (als gestors em refereixo). Aquest és almenys el nostre entendre en teknecultura. De la mateixa manera que pensem que calen eines de BI o CRM especialitzades, amb les dades i càlculs que necessita el desenvolupament d’audiències d’una organització cultural, amb les lògiques de segmentació adequades, amb la usabilitat esperada, també seran necessaris agents específics.
Agents amb un coneixement del context general de la cultura i concret de cada projecte, entrenats per gestors culturals per ser útils, capaços de fer allò que necessita un gestor cultural alhora que conscients de les limitacions que la participació cultural porta implícites, adaptats a la idiosincràsia dels equips, amb costos d’acord amb els ingressos i marges d’una indústria fràgil, amb límits ètics a tenir en compte, des d’una sobirania tan europea com sigui possible.
Hi estem embarcats. D’un primer prototip d’agent determinista que evoluciona, un de més complex amb models de LLM a la base (evolució provocada pel salt de performance dels models a finals del 2025 i que van generar respostes molt per sobre de les expectatives, capaces de digerir una realitat molt més complexa que el model determinista).
Aquests agents [1]canviaran els nostres programaris, teknedata i tekneaudience, els faran més usables fent-los més conversacionals. També faran més escalables els nostres serveis (els redefiniran en gran mesura), permetran que més organitzacions puguin prendre decisions informades en base a anàlisis complexes. Si ampliar o no oferta, si intensificar els esforços en correu electrònic o publicitat digital, si modificar creativitats o segments, o decidir pressupostos de forma més objectiva, amb indicadors predictius del compliment. La irrupció dels agents permetrà a més organitzacions desenvolupar estratègies de màrqueting sofisticades, basades en dades, capaces de competir per la rellevància en un món digital. Segmentar fins a la personalització, variant les creativitats en cada cas, desplegant automatitzacions intel·ligents que maximitzin la segona visita dels nostres nous usuaris.
Algunes organitzacions estan començant a experimentar-hi. Tots estem aprenent, els models, el context i nosaltres a entrenar-los a partir de l’estudi i monitorització de les seves respostes, analitzant els processos i fonts que els porten a “raonar” com ho fan.
Seguirem informant…
[1] De sortida seran 2, Neo i Trinity (noms provisionals que evidencien el nostre origen generacional)
